• Ladin
  • Deutsch
  • Italiano

Pluania de Sëlva

  • Bënunì
  • Pluania
  • Vita religëusa
  • Atualità
  • Links
  • Saluc
  • Storia
  • Dliejes / Capeles
  • Stazions

Bënunì › Storia

La dlieja de Sëlva

Cheder_Madona.jpg

La prima dlieja de Sëlva fova unida fata su dl ann 1503. L se tratova de na capela frabicheda tamez ai prei da Nives, ntlëuta mo puech nridlei. Truepa jënt de duta la val jiva gën iló a prië y prësc iela deventeda luech de pelegrinaje.

Dl 1677 ie la capela unida ngrandida y n ann do iel unì fat su l ciampanil che ie mo al didancuei. Su per l 19° secul deventova la dlieja massa pitla per i truep fediei y nscila iel unì fat ora de la ngrandì. Mé l vedl presbitere y l ciampanil ie restei, la naveda zentrela ie unida zareda ju y sostituida cun na majera. La dlieja, tl stil neogotich, ie unida fineda dl 1872 y ti semiova scialdi ala capela da dant.

Do passa 100 ani fova la dlieja inò massa pitla, se ova pu Sëlva ntant svilupà dassënn deventan n cunesciù zenter turistich. Per truep ani iel unì pensà do cunscideran de plu soluzions. Ala fin an tëut la dezijion de lascé l ciampanil y l presbitere ("Altarraum") y de zaré ju la naveda a mez, la fajan su scialdi majera, adatan nscila la dlieja nueva ala esigënzes liturgiches y pastoreles dla chemunanza de Sëlva. La dlieja ie unida cunsacreda ai 23 de setëmber dl 1990 dal vescul Wilhelm Egger.  

 

 

La dlieja nueva

Dlieja_Selva_2010.jpg

L gran autere tl stil neogotich forma l zënter dla dlieja. Tamez al autere iel da udëi l cheder dla Madona, na copia dl originel de Lucas Cranach (1537), che ie tl dom de S. Iacun a Dispruch. A man drëta y a man ciancia de chësc bel cheder iel sies statues de lën che reprejënta doi angiuli,  Anna y Giuachin, i genitores de Maria y nce Zacaria y S. Lisabeta. Dessot iel mo da udëi sies de mëndra figures cun i cater Vangelisć, Sant Ujep y Giuani Batista. Sëura l cheder dla Madona iel tacà su n gran crist cun doi angiuli, un per pert. L tabernacul drët elegant, laurà y ndurà, ie dl ann 1952 y ie unì fat da artisć dla valeda. A man drëta y a man ciancia dl autere iel doi de gran statues che reprejënta i apostuli Pier y Paul.

I cater gran vieresc tl presbitere ie dl tëmp dl ngrandimënt dla dlieja tl 19° secul y mostra scenes ora dla vita dla Madona. Danterite iel mo tacà su la Ia y la XIVa stazion dla Via Crucis, stazions che fova dutes da udëi tla vedla dlieja. I stuei dl cor, drët bel ntaiei, passenea ite bën tl ambient nuef.

L autere ie tenì drët scëmpl y ie fat cun chedri de porfir. Sun l ambo iel dancà ziplà ora i simboi di cater Vangelisć. La gran naveda à la forma de n otagon y sëuravia iel unì frabicà na gran porica che pieta truepa lerch al orgun y al cor de dlieja. La porica ie stizeda su da 21 trams che fina uniun cun n cë ziplà de n sant, lëures fac da scultëures de Sëlva. Sota porica iel ti trams unì ziplà ora de biei simboi liturgichs. Dut ntëur al dlander dla porica possen amiré n gran relief  ziplà dal artist de Sëlva Hubert Mussner che reprejënta la pascion de Gejù, dala cundana ala ressurezion.

Drët nteressanc ie i gran vieresc da culëur che cuer bën 150 metri cuadrac y che ie unii laurei ora dal artist dl Südtirol Gotthard Bonell. L bel efet di culëures y dla lum fej unì su n’atmosfera de chiet y de meditazion. I set vieresc dessëura mostra su la genesi. Sun i vieresc che ie jubas iel da udëi, dala pert nord, la bostles dl padernoster y l ie reprejentà la simbologia mariana. Sun la pert sud dà tl uedl na Madona. Ora de chël possen nce cunëscer ora l Saslonch, la vedla dlieja y la nueva y d'autri depënc cun valor simbolich.

D'instà dl 2013 ie unì derturà su l ciampanil, n lëur che messova unì fat dantaldut per gaujes de segureza. N ucajion dla segra, ai 22 de setëmber 2013, an pona per la legrëza de duc inò pudù suné la ciampanes.

 

 
© 2023 Pluania de Sëlva · I-39048 Selva Gardena / Wolkenstein Gröden (BZ) · Str. Nives 23 · Tel. & Fax 0471 795139 · e-mail: info@pluaniaselva.it Webdesign by Tibiweb