La parola „Batëisum“ vën dal verb grech “βαπτίςειν / baptizein” che uel dì “jì sot’ega”. Nfati l rit originel dl Batëisum udova dant na imerscion tl’ega. Tres l Batëisum, che Gejù ti à sëurandat ala Dlieja sciche sacramënt fundamentel, vën la persona senteda ite tla vita de Die, te si amor. Chi che vën batejà devënta „Fi de Die“, chël uel dì che l vën tëut su y amà totalmënter da Die. Tl medemo tëmp senifichea l Batëisum murì cun Gejù Crist y unì suplì cun ël: la “persona vedla” che ie mo dalonc da Die, mor y vën suplida tla fòssa dl’ega per ressuscité cun Gejù Crist a vita nueva. Tres l Batëisum vën na persona tëuta su tla comunità di cristians y plu avisa te na cuncreta pluania.
Cie iel pa da fé sce... i genitores uel lascé batejé si pop/popa?
Per l solit vën i popsc purtei a batejé n valguna enes o n valgun mënsc do che i ie nasciui. Per pudëi lascé batejé n pop iel de bujën che i genitores sibe credënc y che i ebe la ulentà de tré su i mutons tla fede cristiana. Scenó fossel miec a spënjer l Batëisum a canche l mut ie majer y bon de tò na dezijion persunela.
L Batëisum dëssa unì zelebrà de dumënia, l di dla ressurezion dl Seniëur. Te nosta pluania vëniel for zelebrà l’ultima dumënia dl mëns, ora che de Curëisma. N prëia bel de se tenì a chësc terminn. Sce l ie plu mutons, pona vëni batejei deberieda ntan una na funzion. La zelebrazion dl Batëisum ie na festa de duta la cumunità, nia mé dla familia. Sce i genitores uel lascé batejé si pop/popa, pona dëssi ti l fé a l savëi almanco doi enes dant al pluan. L ie de bujën de na bona preparazion di genitores, dantaldut sce l se trata de si prim mut/prima muta.
L senificat de “Eucaristia” (dal grech: ευχαρίστειν – rengrazië) ie „sentì gra“. La persones che crëia te Gejù Crist se anconta de dumënia, l di dl Seniëur, per ti sentì gra dl donn dla salvëza. Ëiles zelebrea l lecort dla mort y ressurezion dl Seniëur, nsci sciche Gejù ova zelebrà chësc mister bele danora pra si Ultima Cëina. Tla zelebrazion dla Santa Eucaristia devënta chësc mister prejënt y font de salvëza. Tl bast eucaristich se realisea, tres i sënies dl pan y dl vin, na union sterscia cun Gejù ressort. Ma tl medemo tëmp se renforza nce la union cun nosc fredesc y nosta surans, che se desmostra di per di te opres de bën.
Cie iel pa da fé sce... i genitores uel che si mut /muta vede ala Prima S. Cumenion?
Te nosta pluania possa i mutons jì ala Prima S. Cumenion cun 8 ani, te segonda tlas dla scola elementera (ma i ne muessa nia). I mutons vën njeniei ca te 10 ancuntedes de grupa, a chëles che i muessa tò pert.
... na persona amaleda ulëssa giapé la cumenion a cësa?
Ala persones che, per gauja de malatia o de età, ne possa nia plu tò pert ala zelebrazion te dlieja, ti vën la cumenion gën purteda te cësa; de regula, l prim vënderdi dl mëns, ma, sce mbincià, nce te ucajions particuleres (p.ej. festes de familia, cumplì di ani...). Chi che ulëssa che l ti vënie purtà la cumenion a cësa, dëssa ti l fé a l savëi al pluan. L ie da njenië ca sun mëisa n crist, doi cëiresc y n cop dal’ega santa.
Tla Pasca dla ressurezion nes à Gejù fat n donn particuler, l sacramënt dl perdonn. Te chësc sacramënt possa l cristian sentì l amor zënza fin y la gran misericordia dl salvadëur. Nëus ne pudon y ne dausson nia se deliberé dal picià cun nosta forzes. Perchël se lascions perduné dal Seniëur. L perdonn pudons sambën nce arjonjer tres l pentimënt, la urazion y l'opres de bën, ma coche l Pere ti à sëurandat l’opra dla salvëza al Fi, nsci se realisea la recunziliazion cun Chël Bel Die y cun i autri tres Gejù Crist. Perchël al metù su chësc sacramënt.
Cie iel pa da fé sce... zachei ulëssa se pisté?
L vën pità la ucajion de jì a pista uni sada dala 3 ala 4 domesdì y mes’ëura dan uni mëssa (de sada y dumënia). Ma nce zënza possen se damandé de unì pistei.
Chël che ie suzedù tl Batëisum, plu avisa la union cun Gejù Crist y l ntroduzion tla cumunità dla Dlieja, vën cunfermà y renfurzà tres l sacramënt dla Crejima. Te chësc sacramënt ti dona l Seniëur a chi che ie unì batejà si Spirt Sant, acioche l sibe bon de viver si crëidum cun plu fidanza y de purté pro a realisé sun chësc mond l rëni de Die.
Cie iel pa da fé sce... n batejà ulëssa unì cunfermà?
Te nosta pluania possa i mutons/la mutans dla 1a – 2a tlas dla scola mesana unì cunfermei. Ëi muessa dant tò pert al curs de preparazion, che dura feter n ann de scola (da utober nchin mei).
Coche i vanielesc nes conta, se dajova Gejù ju cun gran cuer cun la jënt amaleda y che patësc. Ël n à varì trueps y à nsci desmustrà de vester l “Salvadëur”. Nia for n'iel mesun varì fisicamënter, ma chësc ne ie nia l plu mpurtant. L varì tl spirt, l avëi forza y pazienza tl supurté la malatia, l avëi fidanza y vester boni de ti jì do a Gejù Crist che patësc ie manieres de viver la salvëza y ie nce de bona cundizions per se n sté miec tl corp.
Cie iel pa da fé sce... zachei ie dassënn amalà?
L ie drët cherdé n preve che ti dà al amalà l sacramënt dl Santuele, nce sce l n'ie nia n pericul de vita. L Santuele n'ie nia l sacramënt per chi che ie n pont de mort o che ie bele mort. L ie n at de carità cristiana cherdé l preve fin che l amalà ie mo n vita, acioche l posse mo ti dé l Santuele y la Cumenion y ne n'aspité nia nchin che l ie bele mort.
... zachei uel giapé l Santuele pra la funzion te dlieja?
Te nosta pluania vëniel un n iede al ann, n la dumënia dla Caritas, zelebrà l sacramënt dl Santuele te dlieja. Duc chëi che ne se sënt nia nton, tl corp o tl spirt, vën nviei a tò pert ala funzion.
L Seniëur Gejù Crist à detlarà la union dl matrimone danter n ël y n’ëila, che tres si batëisum y si crëidum tol pert a si vita y che ie ncurpurei tla comunità cristiana, n sacramënt y, plu avisa, n sëni de salvëza. Chësc dantaldut per l pèr maridà, acioche l posse realisé si troi de cuntentëza savan de vester acumpanià dal amor dl Pere. Ma nce per la sozietà, ajache l dé inant la vita y na bona educazion di mutons ie de grandiscimo valor per la cumunità.
Cie iel pa da fé sce... n pèr uel zelebré l sacramënt dl matrimone (se maridé te dlieja)?
I nevices vën nviei a tò pert a n curs de preparazion al matrimone per mparé a cunëscer l nseniamënt dla Dlieja y per se dé ju plu sot cun si crëidum.
Per la publicazions, che ie de bujën sibe per la Dlieja che nce per l Chemun, dëssa i nevices tò su cuntat cun l preve de si pluania n doi mënsc dan la noza. Sce i ne n’ie nia dla medema pluania, pona possi crì ora ulà jì n calonia. Te ufize de calonia y te chemun giapa i nevices duta la nfurmazions per cie che reverda i documënc che va de bujën.
La zelebrazion dla mëssa da noza dëssa unì njenieda ca bën. L ne muessa nia vester na noza ala ngranda, n dëssa cialé de abiné formes plu scëmples y sentides.
... n pèr che viv te na situazion iregulera da pert dla Dlieja (matrimone zivil, cunvivënza ...) ulëssa se maridé te dlieja?
L dëssa tò su cuntat cun l pluan, cun n auter preve o cun la Curia Vescovila (Bulsan, Plaza dl Dom 2 – tel. 0471 306374)
La Dlieja acumpanieia si fediei sun la streda de si vita nchin ala mort. Per i cristians ne n'uel murì nia dì tumé tl nia, ma passé a vita nueva. Perchël ie i ric cristians dla supeltures for basei sun la speranza dla Ressurezion cun Gejù Crist. Nce sce l fej mel se destaché da na persona che n ova gën, nes dij l apostul Paul che “ne dausson nia pluré, sciche chëi che ne n’à deguna speranza”.
Cie iel pa da fé sce... na persona ie da murì?
L ie drët cherdé l preve che ti dà, sce l ie puscibl, la Cumenion y l Santuele, sce l ne i à nia bele giapà ntan si malatia. Ora de chël ti dal l’assoluzion sacramentela y la ndulgënza plenaria. Pona dij l preve su la urazions de recumandazion.
... zachei ie mort?
L ie drët acumpanië la mort de un de familia cun la urazion y prië per ël nce do la mort. N dëssa cherdé l preve. Da nëus se à mantenì la bela usanza de ti l fé a l savëi ai ujins che ti sta daujin ala familia y ti pieta si aiut. L vën sunà la zintlin.
... per sciché su l mort y l vedlé?
Per l solit vën l mort scicà su te capela di morc, ma l ie nce puscibl l fé a cësa. De chësc se cruzia l servisc de supeltura. Sce l defont ie te capela o sce l ne n'ie mo nia ruvà dal spedel, vëniel vedlà te dlieja, scenó a cësa, for dala 8 da sëira, sibe d’instà che d’inviern. Chëi de familia dëssa crì zachei che dij dant la curona.
... per zelebré la supeltura?
La familia o i ujins dëssa se cruzië dla pert mujichela (cor o ugrister, cantor...). Ëi possa nce crì ora la letures y d'autri tesć. La urazions di fediei dëssa pusciblmënter unì metudes adum y lietes dant da parënc o cumpanies. La supeltures scumëncia for da mesa la 3 domesdì.
Benedescions ie urazions y rituai, cun chëi che n chërda ju la prutezion y l aiut de Die sun persones (p. ej. families, mutons, amalei...) o strutures (p. ej. cëses, frabiches ...) o cosses, dantaldut de devezion sciche crisć, statues dla Madona y. n. i. Cun la benedescions uelen nce rengrazië Chël Bel Die per dut chël che l nes dona.
Cie iel pa da fé sce... n uel se lascé dé na benedescion?
Pona dëssen cherdé n preve o n diacon.